Psicologia ACPE

PARTICIPACIÓ DE L’ACPE AL II CONGRÉS CATALÀ DE L’ESPORT

L’ACPE participa a la preparació del II CONGRÉS CATALÀ DE L’ESPORT, concretament a la COMISSIÓ D’ACTIVITAT FÍSICA, ESPORT I SALUT, a través del nostre representant, en Jaume Martí. L’objectiu del Congrés és confeccionar un decàleg i llibre blanc de l’esport català, des del vessant de la pràctica i el vessant aplicat, per iniciar accions de cara al futur, en l’esport català.

A la COMISSIÓ SOBRE LA SALUT DE L’ESPORTISTA  es treballaran, específicament: (a) l’aptitud esportiva, (b) la salut i la seguretat de la instal·lació i l’entorn, (c) l’assegurança de l’accident, (d) La salut psicològica de l’esportista (aquesta, a proposta de l’ACPE).Els socis d’ACPE podem oferir idees al nostre representant, sobre el tema Salut psicològica de l’esportista.

Animem a tots els socis i sòcies a enviar els vostres suggeriments sobre el tema, enviant-les a la Secretaria d’ACPE, a l’atenció del Jaume Martí: II Congrés Català de l’Esport.També es poden enviar directament altres suggeriments a la web del Congres: http://esportcat.gencat.cat., per a qualsevol de les tres comissions.El termini és breu: hem d’enviar les propostes abans del 10 de juny, perquè el Jaume Martí les pugui traslladar a la comissió.

FACTORS PSICOLÒGICS EN LA DIRECCIÓ D’EQUIPS DE BASQUETBOL EN CADIRA DE RODES

basquet-paralimpico20120719

Clínic Octubre 2015

Dr. JAVIER PÉREZ TEJERO

Professor d’activitat física i esport adaptat a l’INEF de Madrid – Universitat Politécnica de Madrid. Entrenador d’equips de la lliga nacional de basquetbol en cadira de rodes i actual coordinador nacional de basquetbol en cadira de rodes de la Federació Espanyola d’Esports amb Discapacitat Física.

Director del CEDI – Centros de Estudios sobre Deporte Inclusivo

*Properament s’informarà de com realitzar les inscripcions i del lloc/hora/dia exactes.

Entrenando al entrenador. Ideas y trucos para una comunicación constructiva y eficaz

20100620-Tom_Goyvaerts-EK_Landenteams_2010Apreciados colegas psicólogos,

Estoy muy orgulloso de presentaros mi primer libro, fruto de las experiencias recogidas en mi trabajo como psicólogo del deporte desde 1997. Durante estos años he trabajado con multitud de entrenadores en muchos deportes y al mismo tiempo que les iba asesorando, iba tomando nota de los diferentes estilos, metodologías y formas de conducir los grupos. Toda esta experiencia queda recogida en este libro:

Entrenando al entrenador. Ideas y trucos para una comunicación constructiva y eficaz

Este libro repasa las ideas básicas para una comunicación eficaz, y revisa de forma detallada cómo usar la comunicación en los diferentes procesos que todo entrenador desarrolla: liderar, motivar, controlar las expectativas, concentrar, premiar o castigar, corregir, evaluar, generar conciencia y crear confianza.

No es un libro teórico, sino que se basa en ejemplos reales e intervenciones aplicadas realizadas a lo largo de estos años. Esto es lo que lo hace diferente, y muy fácil de leer.

Con prólogo de Jaume Ponsarnau, entrenador del Assignia Manresa de la Liga Endesa.

Podéis adquirirlo en papel o en pdf / ebook por Internet, siguiendo este enlace: Entrenando al entrenador. Ideas y trucos para una comunicacion constructiva yeficaz

Espero que os guste y os pueda ayudar a entender y a trabajar mejor este aspecto tan importante con los entrenadores.

¡Muchas gracias!

JOAN VIVES RIBÓ  Psicòleg col·legiat núm. 9468
Web, informació i contactes, Vídeos y Facebook

Semblances psicològiques entre el golf, el tir olímpic i el tennis

Caleb_Mendez_Soccer_09Por: Joan Barangé

En aquest document he intentat mostrar d’una manera senzilla i entenedora algunes semblances que em trobo a l’hora de treballar en aquests tres esports. Són reflexions simples i potser bastant òbvies, però penso que poden ajudar en el treball pràctic amb aquests esports (i per posar-ho d’exemple amb els esportistes).

En primer lloc, cal dir que el golf i el tir olímpic (amb carabina i amb pistola) són esports bàsicament de precisió. Tots dos requereixen la repetició continuada d’un mateix gest tècnic (o semblant) a cada moment. Els dos són esports en què l’expressivitat emocional de l’esportista es redueix al mínim, no convenen les manifestacions intenses d’alegria, enfadament, ànim, “desfogament”,… Sobretot perquè desajusten l’equilibri mental del jugador, però també perquè estan mal vistes per les regles d’etiqueta de l’esport. El tennis és en això diferent, perquè sí permet l’expressió d’emocions de forma més natural, i en això el fenomen actual Rafa Nadal n’és un clar exemple.

Un aspecte que sí fa similars aquests tres esports és la realització d’una rutina prèvia al gest, que com tothom sap ens ajuda bàsicament a concentrar-nos. En el cas del golf, la rutina comença en arribar a la bola, quan el golfista mira quin cop vol donar, quin pal és idoni, visualitza el cop des del darrera, fa una sèrie de swings d’assaig, es col.loca, mira l’objectiu i copeja. En el tir de precisió (no al plat), la repetició de passos comença a partir de posar el balí o la bala a l’arma, fer una darrera respiració profunda per agafar aire, ajustar-se la carabina al cos o la pistola a la mà, segueix amb l’establiment de la punteria, i acaba amb el tret. Alguns tiradors fan algun pas intermig per assegurar una bona posició abans de disparar, o per comprovar que estan ajustats. I així ho repeteixen cada vegada, durant tot l’entrenament i competició.

En el tennis, l’únic gest en que el jugador comença el joc, i prepara amb el temps que vol és la sacada, i en certa manera es pot ampliar a la restada. En aquestes accions, el tennista també segueix una rutina de preparació, que sol començar quan s’apropa cap a la línia de fons de la pista. De fet, quan el jugador bota la pilota o mira el contrari, està concentrant-se i agafant informació per actuar.

Els golfistes joves, de preparar el cop, en diuen “pensar el cop”, i així quan no s’han fixat suficient diuen que “no he pensat  prou el cop”. En els altres esports, tot i que no hi ha expressions característiques, penso que es podria aplicar la mateixa frase: intenta pensar només en el tret, o en la sacada, i no pensar en res més. I en cas de distracció, repeteix la rutina.

En tots tres esports, hi ha un espai de temps que separa cada execució. I que permet regular-se per estar en bones condicions per actuar. Aquest temps també es pot “ritualitzar” bastant, sobretot en el tir olímpic i en el tennis, en què es pot omplir amb una breu reflexió sobre l’acció anterior, una petita relaxació o respiracions profundes, i curta preparació per al tret/punt/cop següent. Aquí ja no es tracta de repetir mecànicament les mateixes conductes, sinó d’incloure les variacions necessàries, però mantenint uns hàbits mínims que són sempre imprescindibles. Això porta als tiradors a mantenir el desitjat per ells “ritme” entre trets, i un fet similar el trobem en els tennistes quan comenten que volen “baixar el tempo” del partit (prenent-se més temps entre punts), o “pujar-lo” (disminuint el temps, normalment quan estan guanyant).

Una altra semblaça entre els tres esports es troba en les tècniques d’ajust de la tensió que es poden fer servir en tots ells. En aquest espai de temps que comentàvem, els esportistes gestionen el seu temps per a fer, en el cas dels golfistes, algunes respiracions, relaxar músculs o pensar en algunes coses positives. Els tiradors fan igualment coses molt similars (respiren lentament, miren el terre,…), i els tennistes ajusten el cordatge o caminen a poc a poc fins la línia. Tots ells fan conductes similars en aquest espai de temps.

Un altre aspecte que equipara els tres esports és la influència dels punts perduts. Quan l’esportista falla, és conscient que ha perdut un punt o cop, i a vegades es queda enrabiat o lamentant-se de l’error comès. Aquest pensament repetitiu li impedeix centrar-se en la següent execució, i així el golfista comenta que “m’he distret alguns forats seguits per culpa d’aquell cop”, i el tirador diu “He arrossegat aquell 8 durant mitja competició”. El tennista, per la seva banda, afirma: “he acusat aquells punts durant els 3 jocs següents”. Davant d’això, els psicòlegs acostumem a ensenyar tècniques de control dels pensaments, oblidant el cop/tret/punt ja perdut, i centrant-se en el següent. Una frase bastant dita en tennis es “Punto siguiente”, com a indicació per a centrar-se ja en això.

En tots els casos, és important no tornar la vista al passat, i assumir que, com deia un anunci de Nike, “los puntos perdidos son irreemplazables”.

En relació amb això últim que deia, una altra semblaça que hi ha entre aquests esports és la importància de centrar-se en el present, en el cop/tret/punt just següent. Sovint la ment ens traïciona i vol pensar en el resultat, en tres punts per davant, en el punt malauradament perdut,… Però llavors és quan hem de tornar l’atenció cap al moment, i aplicar una expressió que també he sentit en els tennistes: “cal anar  punt a punt”. Expressió que, en el golf es traduiria per “cop a cop”, i en el tir en “tret a tret”, sense pensar més endavant.

Bé, aquestes reflexions només volen ser unes idees aclaridores i senzilles sobre els esports del golf, tir i tennis, i destacar algunes de les moltes semblances que hi ha entre aquests tres esports. Espero que us puguin servir.

2n SIMPOSI INTERACTIU DE PSICOLOGIA DE L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT

1280px-Richard_Green_Round_3_Open_de_France_2013_t150929INTEL•LIGÈNCIA EMOCIONAL I ESPORT

PRESENTACIÓ

Benvolguts associats i persones interessades en la psicologia de l’activitat física i l’esport, ens trobem de nou un altre edició del SIMPOSI INTERACTIU de l’ACPE, concretament estem en la segona edició, ja que l’anterior la vam estrenar en el any 2009. Ens plau recordar-vos que la iniciativa d’aquest model de “debat interactiu” va néixer amb la “il•lusió” de fomentar la comunicació i l’intercanvi d’opinions de forma fluida entre ponents i assistents. Es un nou model creat per a l’ACPE, en el que volem encabir la dinàmica teòric pràctic dels continguts, per poder sumar coneixements i enriquir-nos amb l’experiència d’aquells que ens dediquem al món de l’esport, i així crear entre tots un teixit fort on l’intercanvi interpersonal permeti créixer la Psicologia de l’Activitat Física i de l’Esport.

OBJECTIUS

Pretenem evidenciar la quantitat de professionals que des de fa anys i en l’actualitat estan treballant total o parcialment en aquesta especialitat de la Psicologia i l’Esport. Desitgem reunir en un mateix espai-temps tots els possibles avenços i confirmacions que ens han fet i ens estan fent créixer com a professió.
Mediació, Coaching i Resiliència, són metodologies psicològiques que s’articulen com a eina de potenciació personal, gràcies a que ja fa anys la Psicologia de l’Esport i Activitat Física (així com altres) va apostar per a l’ENTRENAMENT MENTAL, l’entrenament de la persona en base al coneixement i expertesa de l’àrea a on s’esta desenvolupant aquesta persona. ENTRENADOR I ENTRENAR són conceptes que la psicologia de l’esport va adoptar en el seu treball de millorar el rendiment entrenant capacitats personals. Evidentment la Psicologia de l’Esport va posar aquesta paraula ENTRENAMENT PERSONAL, de moda.
Avui esta de moda l’entrenament personal propi, el de un a un altre o la gestió d’equips anomenat AUTOCOACHING , COACHING, COACHING D’EQUIPS,… i es saludable evidenciar els orígens i la demanda que fa tot tipus de professional quan necessita gestionar persones.

LA REALITAT OBJECTIVA AVUI

Saber actuar en una situació de primers auxilis no vol dir ser metge. Per tant saber apostar per a detectar i potenciar certs continguts importants psicològicament en la persona que entrenes (com a professor, com a entrenador, com a directiu etc..) no vol dir ser psicòleg . El professional de la psicologia té la responsabilitat profunda de treballar la autentica consciencia del propi potencial personal en la dimensió de tota la seva vida fins el moment present, i aportar eines per a detectar i superar els propis entrebancs emocionals cognitius, comportamentals i actitudinals.
Els coneixements avancen i tots el professionals volem més recursos sobretot quan la nostra base es gestionar persones. Per aixo la humilitat i el respecta són la base de tota entesa professional.
Les estratègies i tècniques psicològiques han arribat a ser unes eines importants per a molts professionals que es dediquen a les persones i estem satisfets d’haver contribuït a aquesta realitat. Es a dir a formar millors entrenadors d’Esport amb continguts psicològics de “coach”.
La majoria de psicòlegs de l’esport per a la seva formació de base han actuat com a entrenadors mentals amb metodologies i estratègies base, allò que per altre banda s’anomena “coaching” SEMPRE SUMAR SENSE OBLIDAR ELS ORÍGENS.

PROGRAMA

09:00h PRESENTACIÓ. Junta ACPE
09:30h NATHALÍE PÉREZ-LIZERETTI
10:30h XESCO ESPAR
11:30h DESCANS
12:00h DR. ENRIQUE CANTÓN
13:00h SESIÓ PRÀCTICA INTERACTIVA
14:00h DEBAT I CONCLUSIONS FINALS
14:45h CLOENDA

PONENTS

Nathalíe Pérez-Lizeretti, Psicòloga.
Professora de la Facultat Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull) Doctora en Psicologia, Diplomada en Educació Social, Màster en Psicologia Clínica i Psicoteràpia (URL) i Màster en Psicoteràpia Integradora Humanista (Institut Erich Fromm) Coordinadora del grup de treball en Intel•ligència Emocional del COPC. Membre del grup de recerca “Comunicació i salut” de la FPCEE Blanquerna (URL).

Xesco Espar, Entrenador
Va ésser entrenador de balonmano del primer equip del F.C. Barcelona. Guanyador de la Campions ligue 2005. La lliga ASOBAL 2006, i la copa del Rei 2007. Ex-profesor d’INEF i entrenat i format en “coaching”. Conferenciant i valorador de la vital importància del entrenament emocional.

Dr. Enrique Cantón, Psicólogo del deporte.
Profesor Titular, Universidad de Valencia. Doctor en Psicología y DEA en Educación Física y Deporte. Director del Master de Psicología de la Actividad Física y el Deporte del COP. Co-Director del Master de Coaching y Liderazgo de la U. Valencia. Coordinador de la División Estatal de Psicología de la Actividad Física y el Deporte del COP España (PACFD). Director Adjunto de la Revista de Psicología del Deporte. Director de la Escuela de Preparadores de la Federación de Kárate de la Comunidad Valenciana.

INSCRIPCIONS
605 962 889 / 657 674 170 Secretaria ACPE www.acpe.cat
Socis ACPE – gratuït, estudiants i col•legiats – 5€